Francisco Belda Jimeno naix a La Font de la Figuera en 1897 i és en aquesta localitat valenciana on realitza els seus primers estudis musicals, una formació que va ser quasi exclusivament autodidacta. Trompetista des de ben jove, el futur Mestre Belda va formar part de la Lira Fontiguerense baix la direcció de José Nadal García, tot i que abandonà temporalment la seua localitat natal per cursar estudis de Dret a València. Aquesta estància estudiantil també li serví per aprofundir en els seus coneixements musicals, orientant-se cada vegada més cap a la composició. Posteriorment, va superar l’oposició d’ingrés al cos de secretaris judicials.
La seua arribada a Moixent es produeix en 1939, quan a la conclusió de la Guerra Civil és traslladat als jutjats d’aquesta població. En tan crítica conjuntura, Francisco Belda va estar un dels principals impulsors de la refundació de la Societat Musical “La Constància”, convertint-se en el seu primer director. En aquell moment, la banda tan sols comptava amb unes desenes de músics, alguns dels quals no havien rebut formació musical. S’imposava, per tant, crear algun tipus d’escola de música que permetera nodrir la banda de joves intèrprets.
El propi Francisco Belda es va convertir en el principal professor (i, de vegades, en l’únic) i, com no es disposava de massa recursos econòmics ni molt menys d’infraestructures idònies per a l’ensenyament, moltes de les classes de música es donaven al mateix domicili del director de la banda. Aquestes circumstàncies van contribuir a que tots els moixentins del seu temps, músics o no, acabaren coneixent a Francisco Belda com el Mestre Belda.
La banda no va deixar de créixer als anys següents –musical i numèricament- i a l’altura de 1943 ja presentava un planter d’uns 50 músics, que seguiria incrementant-se fins superar els 60 components a meitat dels anys cinquanta. La major part dels músics que es formaren baix la direcció del Mestre Belda centraren la seua activitat musical a Moixent. Un dels seus alumnes, Francisco Cirugeda (més conegut a hores d’ara com senyor Paco), es convertiria en el músic més longeu de la història de “La Constància”, acomplint 70 anys com a músic en actiu en 2020.
També hi hagué alumnes que, desprès de rebre les primeres lliçons de música a mans del Mestre Belda, es dedicaren professionalment a la música. El cas més destacat fou el de Manuel López Torres, un autèntic xiquet prodigi de la trompeta que firmaria una dilatadíssima trajectòria internacional.
L’etapa de Francisco Belda al capdavant de la banda va concloure en 1954, quan novament va ser traslladat a un nou destí pel Ministeri de Justícia, en aquest cas, a la localitat castellano-manxega de Villanueva de la Fuente. Fidel a la seua vocació, el Mestre Belda també va formar una agrupació musical a aquesta població, en la que va residir fins a 1964. El seu llegat continua present a Villanueva i en 2015 es va produir un intercanvi d’arxius entre les dos associacions vinculades al director moixentí. Una vegada va obtenir la jubilació, Francisco Belda va tornar a Moixent i va continuar estant molt lligat a la música, especialment a través de la seua faceta com a compositor (Trons, Falles i Falleros, Gabriel Vila, Brisas del Bosquet o Santas Reliquias són alguns exemples).
El Mestre Belda ens va deixar el 28 de desembre de 1982 però el seu record està molt viu a la nostra Escola de Música, que va rebre el nom de “Francisco Belda” en un sentit homenatge a la seua impagable tasca.